20.REUNIÓ AMB EL MEU TUTOR DE PRÀCTIQUES

Avui m’he trobat amb el meu tutor de pràctiques per fer un seguiment de la meva estada en el centre i del meu pràcticum. La setmana passada ens havíem de trobar però ha estat malalt i no ha pogut ser fins avui.
La reunió ha anat molt bé, ha estat molt distesa i enriquidora.

El meu tutor (l'Àngelo Marí) i jo

Haig de dir que m’ha agradat molt la manera com l’Àngelo (nom del meu tutor), ha anat conduint la xerrada. Abans de parlar del seguiment de la meva intervenció hem estat parlant força estona sobre diferents aspectes del Centre Obert, quina opinió tinc del projecte, quina és la finalitat que percebo,... Ha estructurat la conversa en tres blocs: El projecte del C.O., l’equip educatiu i la figura del psicopedagog en un C.O. En definitiva el que volia saber és si jo estic entenen l’objectiu d’aquest projecte i el que s’hi esdevé cada dia. Quan hem parlat de les característiques particulars del centre obert hem estat parlant de la tipologia d’usuraris que hi estan atesos i de les seves famílies, de com veig l’organització de l’equip educatiu i la seva tasca i finalment quina opinió tinc sobre la necessitat de la figura d’un psicopedagog en el centre ( totes aquestes respostes quedaran reflectides a la memòria del pràcticum).No sé com s’ho fa l’Àngelo però, malgrat la conversa ha estat seriosa i de contingut, sempre ho posa molt fàcil. En un primer moment podia donar la sensació d’una reunió molt formal, però només començar i a mida que la reunió ha anat avançant, més que preguntes i respostes s’ha convertit en una conversa molt agradable on he pogut expressar la meva opinió de forma molt oberta i planera.Finalment ha estat curiós la manera amb que el meu tutor ha acabat la conversa. M’ha anat dient una sèrie de paraules i jo li he hagut de dir si considerava que en el centre obert es donaven o apareixien (acompanyament, control, prevenció, aprenentatge, contenció, “ensinistrament”, terapèutic,...).

Com a reflexió final considero que el meu tutor avui ha desenvolupat una tasca pròpiament psicopedagògica. Sabem que la tasca d’assessorament ha de ser un procés de construcció conjunta que impliqui que  el psicopedagog i els professionals d’un centre  abordin una tasca conjuntament. En aquest  procés cadascú participa des de la seva formació peculiar, aporta els seus coneixements, vivències i punts de vista per a l’assoliment d’objectius compartits. L’assessor ha de ser doncs l’ajuda que es presta a un professor o educador, o a un col•lectiu, per poder operar un canvi en la representació que es té d’una situació.

D’altra banda, he pogut observar també com l’Àngelo ha fet ús dels recursos discursius per tal de realitzar la seva tasca de forma àgil, exitosa i entenedora. La manera de parlar, dialogar i escoltar ha constituït l’element bàsic per l’establiment el clima de col•laboració i participació que s’ha donat entre totes dues les parts.