Avui és divendres dia destinat a les famílies. Estaven convocades, per una banda, 6 famílies per fer un joc que afavorís la interacció entre pares i fills i per altra banda, la resta de pares per portar a terme altres activitats de decoració del centre entre pares i fills.
Jo havia d’estar, juntament amb una educadora social, amb el treball amb les 6 famílies, però només n’ha vingut una i l’activitat no s’ha pogut portar a terme. Malauradament no és la primera vegada que passa i ha calgut ràpidament reorganitzar i adaptar la sessió perquè la resta de famílies convocades per decorar el centre n’han vingut tres (índex realment molt baix).
Puc entendre la decepció que voltes vegades té l’equip educatiu quan amb molta il·lusió i professionalitat preparen les activitats i alhora prevista no entra ningú o gairebé ningú per la porta.
El centre atén a 64 usuaris i l’assistència només de 3 famílies és una participació francament que pot desmotivar. Tanmateix no ha estat el cas, entre tots hem reorganitzat el que s’havia de fer i amb poqueta gent s’ha fet part de l’activitat prevista.
Jo he pogut estar amb les tres famílies i n’he gaudit molt.
L’excusa per parlar i estar amb ells ha estat pintar una sèrie de peixos i altres especies marines amb diferents materials per la decoració del passadís de la primera planta que, mica en mica, s’està convertint en un fons marí fantàstic.
Els pares també n’han gaudit molt, se’ls hi veia a la cara i ho han verbalitzat obertament i entre dibuix i dibuix he pogut anar preguntant aspectes del seu fill o filla respecte al seva conducta a casa, la relació amb els altres germans, la relació amb els companys de classe, l’adaptació de la cultura d’origen a la cultura del nostre país,...
Lectura que en faig després de l’activitat, i l’observació i amb les famílies:
Observo que hi ha una acceptació de la conducta dels fills però en aquest cas, amb ganes d’intentar fer quelcom al respecte.
Les dues famílies han estat molt obertes a fer comentaris sobre el seus fills i el millor de tot ha estat que ho han fet sense tenir els seus fills davant.
Avui he observat pares molt afectuosos amb els seus fills.
En un del cassos he observat potser, un excés de “col·leguisme” que no ha tardar a donar els seus fruits: domini d’autoritat de la filla vers la mare, paraules malsonants i verbalitzacions amb un to fort de la filla cap a la seva mare. La mare, davant meu, renya a la seva filla fent-la conscient de la conducta desafortunada però ràpidament “baixa la guàrdia” i en fa broma amb verbalitzacions tipus col·lega entre mare i filla.
Han estat famílies molt participatives durant tota la sessió i han manifestat les seves intencions de seguir participant en tot allò que sigui necessari pel bé dels seus fills o filles.
Avui ha estat una sessió on he pogut treure informació que em servirà després per poder fer propostes d’intervenció i metodològiques a l’equip educatiu del centre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada