Com cada divendres, abans que arribin les famílies, l’equip educatiu es reuneix per preparar les activitats de la setmana vinent i també per parlar de diferents aspectes, ja sigui d’organització interna o externa del centre, ja sigui de casos individuals que més preocupen.
Avui especialment he gaudit molt d’aquesta reunió perquè s’ha parlat àmpliament de casos individuals i he pogut donar la meva opinió personal, sobretot des d’un punt de vista psicopedagògic (tasca d’intervenció encomanada en aquest pràcticum).
Per la informació que han exposat les dues educadores socials sobre les diferents problemàtiques familiars i personals d’alguns nens del C.O. (informació que no publicaré en aquest blog de forma detallada per preservar la intimitat de les famílies), puc entendre moltes de les conductes i estats (pàg 49) de molts dels usuaris atesos en el Centre Obert.
Estem parlant de famílies nuclears on el rol d’autoritat queda difós i poc clar (rol patern o matern de “col·lega”, figura de pare o mare substituïda per una altra persona (no biològica) que representa la parella actual del pare o mare o senzillament és l’única figura paterna o materna que té el nen, responsabilitats parentals no assumides degut a problemes d’alcoholisme, drogodependència, abandonament, delinqüència, maltractaments,... Estem parlant també de nuclears i famílies extenses que, en alguns casos, estan molt unides però la situació personal que viuen generalment no és deguda a un problema de negligència amb el seu fill, sinó a un problema de manca de capacitat dels mateixos.
Malgrat tots els recursos materials i personals invertits en cada cas des del Centre Obert i des de de Serveis Socials de l’Ajuntament, son nens i famílies que presenten un gran risc d’exclusió social. Sense dubte aquesta situació està minvant les possibilitats de desenvolupament afectiu i intel·lectual de cada nen i no afavoreix que puguin desenvolupar conductes del tot normalitzades.
És per això que considero molt important la coordinació del treball social i alhora psicopedagògic per tal que no minvi les possibilitats de desenvolupament afectiu i intel·lectual dels usuaris del centre i es puguin donar respostes el més normalitzades possibles.
El concepte de tret porta associat els conceptes de tipus (conjunt de trets) i d’estat (fluctuacions del tret).
La diferència entre estat i tret ha estat introduïda en l’anàlisi de l’ansietat per C. Spielberg. S’ha plantejat com una forma d’entendre el que és una reacció complexa immediata, però de més durada que la d’una simple reacció emocional, que és una característica o disposició de resposta habitual enfront de certs canvis de l’ambient i que com qualsevol disposició del subjecte hi és quasi permanent.
Com diu Zuckerman (1991), el que observem, en enregistrar una conducta, és l’efecte d’un estat.
Els trets no són mai observables, simplement s’insereixen de les conductes enregistrades transituacionament i longitudinalment. El problema de la diferència entre estat i tret, és merament metodològic i fa referència a la delimitació temporal d’aquests conceptes.
Un estat és una conducta complexa caracteritzada per la seva intensitat inferior i la seva durada superior (minuts- hores). En canvi el tret es caracteritza pel seu efecte llunyà sobre la conducta, la intensitat de la qual no serà gaire gran i l’estabilitat temporal del tret, és a dir, la durada és gairebé la mateixa que la vida del subjecte.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada