Els divendres em passo 5 hores seguides al centre obert i per tant es pot fer força feina. Avui després de tenir la interessant conversa amb el meu tutor de pràctiques de la qual abans he parlat, també han vingut al centre dues famílies noves, igual que el divendres passat.
N’havien de ser quatre però, una s’ha disculpat perquè tenia el fill malalt i l’altra desconec la raó de la seva absència.
Han estat dues famílies molt diferents una respecte de l’altra, tant pel que fa a l’ actitud cap al seu fill o fila com cap al centre.
Novament s’ha fet una activitat de joc de pistes pels diferents espais del centre precisament per poder-lo conèixer. Aquest joc és només l’excusa per observar, per una banda, l’actitud dels pares vers als fills i viceversa i per l’altra, per potenciar espais de interrelació entre pares i fills, espais de relació i convivència que, segons les educadores socials del centre, em comenten que sovint no es donen al nucli familiar.
Lectura que en faig després de l’activitat, i l’observació de les dues famílies:
He comentat que totes dues famílies s’han mostrat molt diferents. Una (pare i fill de 8 anys, la mare té una ordre d’allunyament i no disposa de custodia del fill), s’ha mostrat sempre molt col·laboradora, participativa, amb molta afectuositat amb el fill, amb interès pel joc que s’ha anat fent i per tot allò que organitza el centre. En cap moment ha parlat d’aspectes de la seva vida personal i només ha fet algun comentari referent a “petits” problemes d’aprenentatge del seu fill que enguany és repetidor de primer de primària.
L’altra família (mare i dues filles de 6 i 11 anys ateses al centre i un fill més gran, figura paterna que no diuen qui és i que es suposa que és la parella actual de la mare), ha mostrat sempre una actitud molt passiva i amb poques ganes de participar, sobretot la mare mira de no fer jocs amb la filla gran i utilitza a la petita perquè la substitueixi. La mare adopta una postura de “aguantar el tipus” mentre duri el joc. M’ha sorprès una de les proves on la filla havia de presentar i dir els gustos dels seus pares i viceversa; en aquests cas la filla de 11 anys ho ha sabut respondre, no perquè no en sabés sinó perquè desconeixia totalment els gustos de la seva mare. La mare ho ha rebut com a quelcom normal.
Observo que hi ha una acceptació de la conducta de la filla sense ànims ni ganes per intentar fer quelcom al respecte. En cap moment ha parlat d’aspectes de la seva vida personal i només ha fet algun comentari referent a l’escola queva la filla i els tutors que havia tingut.
Avui reitero el que la setmana passada ja vaig observar amb la trobada dels altres pares: la importància d’una entrevista personal per part del psicopedagog per tal de cercar la informació necessària per poder avaluar al nen. No ens podem refiar només de l’observació d’un joc. Avui, per exemple, les dues famílies han parlat poc i en conseqüència poca informació s’ha pogut extreure. El centre només disposa d’un informe de serveis Socials d’una de les famílies (el qual la Sònia (educadora social) m’ha permès veure i li he estat molt agraïda), però de l’altra família encara no hi ha informe. Es fa difícil poder dissenyar propostes metodològiques i d’intervenció amb tant poca informació.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada