"Si tu vales, ego valeo"
Si tu estàs bé, jo estic bé


Marc Tul·li Ciceró
(Epistoles familiars, entre el 62 i el 43 aC)


diumenge, 16 de desembre del 2012

35. AGRAÏMENTS

 A tot l’equip educatiu, la Sònia, la Sara, en Paco i la Jessica. Gràcies per la seva hospitalitat, i per permetre ampliar els meus coneixements en un àmbit del tot desconegut per a mi. El seu alt nivell d’implicació per la tasca, la seva perseverança, il·lusió, preocupació, treball i dedicació fan palesa la seva professionalitat.

A tots els nens i nenes del Centre Obert que m’han facilitat la meva estada al centre amb espontaneïtat i alegria. Moguts, incansables i esgotadors, però també afectuosos, tendres i entranyables. Sense ells i les seves famílies aquest projecte no hagués estat possible.

Al meu tutor de pràctiques, l’Àngelo. Gràcies per l’atenció, els bons consells, les bones converses i la llibertat d’actuació que sempre m’ha dispensat.

A la meva família, per la paciència, la comprensió  i el suport que sempre m’han demostrat. Gràcies Artur, Irene i Artur petit.

dissabte, 15 de desembre del 2012

34. REFLEXIONS FINALS

Això s’acaba i la veritat és que m’ha passat el temps volant!
Quan vaig haver de decidir-me per presentar un  projecte pel meu pràcticum II, tenia entre mans vàries coses que podien ser interessants, però finalment em vaig decidir pel Centre Obert de Mollet del Vallès.

Des de fa molts anys, la meva única experiència dins del camp d’aplicació socioeducatiu i comunitari ha estat en un centre ocupacional per a persones amb discapacitat intel·lectual. Conèixer noves experiències i altres àmbits d’intervenció dins d’aquest mateix camp, em va fer decantar-me cap a un Centre Obert. És un àmbit el qual jo coneixia molt poc, només en sabia del  seu bon funcionament i l’entusiasme dels professionals que hi treballaven.

L’interès i elecció d’aquest projecte doncs va ser perquè em donava l’oportunitat  de posar en pràctica els meus coneixements sobre els estudis de psicopedagogia dins d’un context, que malgrat era novell per a mi, em donava l'oportunitat de fer un aprenentatge significatiu tant professionalment com personal, doncs l’assessorament a professionals és una tasca que no l’he fet mai i m’engrescava molt poder-la desenvolupar.
Vull remarcar l’hospitalitat, la bona rebuda i les facilitats que sempre he tingut en el centre per fer les pràctiques.

Per a mi, tot el procés d’aquest projecte ha estat molt millor del que em pensava. Al començament estava molt espantada però mica en mica he anat coneixent el servei, els usuaris , els professionals i, al final haig de dir que he estat “com a casa”.
El meu tutor de pràctiques sempre m’ha assessorat amb tot el que he necessitat, he tingut converses molt interesants amb ell i el treball col·laboratiu entre tot l’equip educatiu ha estat molt enriquidor i m’ha permès ampliar els meus coneixements.
En un començament, la meva intervenció en aquest projecte del pràcticum II, estava centrada en el treball amb les famílies del Centre, més concretament havia de desenvolupar tasques de dinamització familiar al grup de pares del divendres i tasques d’assessorament i orientació a l’equip educatiu del centre per tal de donar suport i estratègies d’intervenció respecte a aquestes famílies.

A finals d’octubre  però, vaig haver de reformular la demanda degut a l’afluència tant minsa per part de les famílies. Després de donar-li voltes  vam fer  una petita modificació del meu projecte.
L'assessorament psicopedagògic a l'equip educatiu seria el mateix, però respecte al treball de dinamització familiar, m’hauria de centrar amb les  famílies d’usuaris del grup de grans i gegants que participaven de les activitats proposades (si venien clar!).
La meva tasca ha tingut dues parts: una serà l’observació dels usuaris  i de les seves famílies, i l’altra l’elaboració d’un document  amb propostes d'intervenció i  propostes metodològica per a l’equip educatiu del centre per tal d’orientar i facilitar el treball amb cada una d'aquestes famílies.

A partir d’aquesta reformulació vaig ser conscient que, sobretot en un centre obert, poden sorgir canvis inesperats que cal resoldre amb rapidesa i saber-s’hi adaptar, no hi ha més solució!. Per això és tant important fer una reflexió del que està passant, analitzar-la i reformular la demanda si és necessari. En el meu cas ha estat així i crec que fins i tot el meu projecte ha  esdevingut  més interessant.
Veig però, que he necessitat més temps del que em pensava d’observació i cerca d’informació (no tant d’organització de centre sinó dels usuaris que hi estan atesos i les seves famílies).

El director del centre, que ha estat el meu tutor de pràctiques (és educador social), és qui desenvolupa les tasques de psicopedagog en el centre, degut al tipus de servei que s’hi ofereix.  D’altra banda dir que en moltes ocasions també les dues educadores socials porten a terme moltes d’aquestes tasques psicopedagògiques per manca d’un psicòleg i/o psicopedagog a conseqüència d’una manca de perfils definits pel comitè d'experts de la Generalitat de Catalunya i només són contemplades altres figures professionals de suport (psicòlegs, psicopedagogs,...) depenent del tipus de projecte i de centre.

Durant tot el procés de les meves pràctiques he anat fent palesa la necessitat que els professionals del Centres Oberts reclamen des de fa molt de temps. És en aquí on hi veig molt clara la necessitat del treball psicopedagògic en un centre obert.

Les educadores socials porten a terme activitats molt encertades per treballar aspectes relacionats amb les responsabilitats parentals, les treballen molt bé i amb cura, però  tota la gran informació complementària que se’n pot extreure de cada cas, de vegades poden quedar allà mateix, en aquella mateixa sala on se’n parla.
El psicopedagog recolliria la informació que juntament amb els informes que disposa de Serveis Socials, l’observació del nen i la entrevista amb els pares, podria fer un seguiment més acurat i una avaluació posterior de cada cas. Les estratègies d’intervenció així com les propostes metodològiques que proposaria, sempre de forma col·laborativa amb l’equip educatiu, afavoriria la tasca educativa dels professionals del centre així com el desenvolupament tant  personal  com social del nen.


divendres, 14 de desembre del 2012

33. PAUTA PER OBSERVAR ELS ROLS DELS USUARIS DELS DIFERENTS GRUPS


Seguint  el procés d’avaluació i per tal facilitar el treball de les educadores socials alhora de fer l’informe trimestral de cada usuari, presento una altra taula d’observació dels rols que desenvolupen cada nen dins del grup.  En un sol full es pot veure de forma amplia quin rol desenvolupa i quin lloc ocupa cada nen dins del grup tenint en compte tres àmbits d’observació: de treball, de solidaritat i individual.
Per poder visualitzar la taula, clic a "Més informació"

dijous, 13 de desembre del 2012

32. PAUTA PER OBSERVAR L’ACTUACIÓ DE LES EDUCADORES SOCIALS AMB LES FAMÍLIES

Presento també a continuació la taula d’observació l’actuació de les educadores socials  amb els diferents famílies. És una pauta que vaig omplir el dia 30 de novembre i, com amb l’anterior taula, correspon a l’actuació que habitualment han tingut les dues educadores. Cal dir que considero que la tasca han portar a terme ha estat sempre exemplar sobretot tenint en compte la poca participació de les famílies. La perseverança i treball constant per citar a les famílies, les trucades telefòniques, recordatoris a la porta del centre,... han estat constants. Tot i així la participació del pares, tal i com ja he esmentat en més d’una ocasió en aquest blog, no ha estat sempre la desitjada i en vàries ocasions s’han hagut d’apartar les activitats degut a aquest fet, per això reitero la il·lusió, eficiència i tenacitat l’equip educatiu per portar a terme el treball amb les famílies.  

Presento la taula dins de "Més informació":

dimecres, 12 de desembre del 2012

31. PAUTA PER OBSERVAR L’ACTUACIÓ DE LES EDUCADORES SOCIALS AMB ELS USUARIS

Continuant amb l’avaluació del procés del projecte, una de les meves tasques com a psicopedagoga en pràctiques ha estat el disseny d’una taula per observar l’actuació de les educadores socials com a docents, conductores i animadores dels diferents grups. És una pauta que vaig omplir el dia 12 de novembre però que correspon a l’actuació que habitualment han tingut les dues educadores de forma pràcticament idèntica i per això la taula recull l’actuació de totes dues a l’hora. La tasca que desenvolupen de forma col·laborativa amb la resta de l’equip educatiu (monitors de suport i director del centre) queda palesa amb la feina que fan i sobretot en les dinàmiques que utilitzen per conduir el grup. Per això la manera de treballar ha estat molt similar.
Presento  la taula a "Més informació":

dilluns, 10 de desembre del 2012

30. OBSERVAR PER AVALUAR

Avui ha estat l’últim dia que estaré amb el grup de gegants perquè els meus dies de pràctiques ja s’acaben. No és un grup fàcil, i conduir-lo tampoc. Alguns dels usuaris d’aquest grup comencen a mostrar conductes pre-adolescents (apatia, passivitat, irritabilitat i malestar, inquietud, impaciència, indiferència , provocació,...), sovintejant el desconcert de l’educadora social i el monitor de suport responsables d’aquest grup.
Ja fa unes setmanes que es fa molt difícil seguir les activitats i gairebé no hi ha cap dia que no sorgeixin problemes i baralles, sobretot, per part de quatre nenes. Totes quatre són molt populars en el grup  i  sembla que hi hagi una lluita pel lideratge entre dues de les nenes. La resta de companys, assumeixen un rol d’observadors i seguidors de les situacions conflictives que es donen sense ser massa crítics, excepte un parell de nens que són més grans físicament i es queixen una mica. Alguns nens dóna la sensació que els tenen por.
El paper del monitor o monitora és absolutament fonamental. L’èxit de l’experiència depèn en bona part de la seva perícia i de l’encert o el fracàs de les seves intervencions” (Ibañez i Pujal 1998). Així ho descriuen aquests dos autors i malgrat els dos educadors hi posen tots els sentits, perquè l’activitat sigui exitosa, no sempre ho aconsegueixen.
Es fa difícil proposar alternatives tenint en compte com està el grup en aquests moments. Es tracta d’un grup on, molts dels seus components, tenen situacions familiars realment complicades i conflictives i el nivell de malestar, neguit i excitació és molt alt. Potser caldria reconsiderar altres tipus d’activitats de relaxació i activitats que fomentin la dinàmica de grups, sobretot aquells que es relacionen directament amb la solució del problemes que poden sorgir en un grup, i també altres activitats que fomentin la cohesió del grup (combinades sempre amb les que ja estan programades). La proposta d’aquests exercicis quedaran enregistrat Aquests exercicis quedaran enregistrats a la memòria d’aquest pràcticum.

dimecres, 5 de desembre del 2012

29. CONVERSES AMB L’EQUIP EDUCATIU

Avui un cop han marxat els nens cap a casa he estat parlant una mica amb l’equip educatiu.
Parlàvem sobre la capsa dels sentiments i que el dilluns dia 17 abans, de les vacances de Nadal, es llegiran els escrits dels nens que hi han participat doncs la capsa comença a tenir uns quants missatges, tant en el grup de grans com en el grup de gegants.
La conversa ha sorgit tot plegat perquè el dilluns vaig ajudar a una nena a escriure el seu desig sempre de forma anònima. Els comentava que entenc que la participació sigui anònima però d’altra banda si no se sap qui ho ha escrit, i alhora de parlar-ne amb el grup  el nen no diu res, no podem saber de qui és el missatge. És una llàstima perquè just la nena que vaig ajudar a escriure  el que sentia la setmana passada, va escriure un parell de frases molt interessants que responien a la preocupació que tots teníem respecte a la seva problemàtica.
-“ M’ha agradaria que la meva família fóssim tots molts feliços i que tinguéssim feina i diners”.
Vam valorar que miraríem fer aquesta activitat trobant la manera per saber qui ho havia escrit (preparant fulls de paper de diferents formes i  colors. Serà  el nen qui ha de demanar-lo a l’educadora, d’aquesta manera quan el full és lliurat, l’educadora de forma discreta escriurà a qui li ha donat per posteriorment poder-lo llegir

dilluns, 3 de desembre del 2012

28. JOSÉ ANTONIO MARINA: “LA FAMILIA ES TERNURA, EXIGENCIA Y COMUNICACIÓN”



Jose Antonio Marina,  gran intel·lectual i amb molta experiència pel que fa l'àmbit educatiu, és professor d'institut, pedagog, filòsof. Ha fundat la Universitat de Pares.
En aquesta entrevista, Marina dóna la seva opinió del què entén per “família”, com la veu i com hauria de ser. Ens fa reflexionar sobre molts aspectes de la família que ell exposa amb valentia, serenor i claredat i  com sempre,  ens obre la porta a cap a nous coneixements