Això s’acaba i la veritat és que m’ha passat el temps volant!
Quan vaig haver de decidir-me per presentar un projecte pel meu pràcticum II, tenia entre mans vàries coses que podien ser interessants, però finalment em vaig decidir pel Centre Obert de Mollet del Vallès.
Des de fa molts anys, la meva única experiència dins del camp d’aplicació socioeducatiu i comunitari ha estat en un centre ocupacional per a persones amb discapacitat intel·lectual. Conèixer noves experiències i altres àmbits d’intervenció dins d’aquest mateix camp, em va fer decantar-me cap a un Centre Obert. És un àmbit el qual jo coneixia molt poc, només en sabia del seu bon funcionament i l’entusiasme dels professionals que hi treballaven.
L’interès i elecció d’aquest projecte doncs va ser perquè em donava l’oportunitat de posar en pràctica els meus coneixements sobre els estudis de psicopedagogia dins d’un context, que malgrat era novell per a mi, em donava l'oportunitat de fer un aprenentatge significatiu tant professionalment com personal, doncs l’assessorament a professionals és una tasca que no l’he fet mai i m’engrescava molt poder-la desenvolupar.
Vull remarcar l’hospitalitat, la bona rebuda i les facilitats que sempre he tingut en el centre per fer les pràctiques.
Per a mi, tot el procés d’aquest projecte ha estat molt millor del que em pensava. Al començament estava molt espantada però mica en mica he anat coneixent el servei, els usuaris , els professionals i, al final haig de dir que he estat “com a casa”.
El meu tutor de pràctiques sempre m’ha assessorat amb tot el que he necessitat, he tingut converses molt interesants amb ell i el treball col·laboratiu entre tot l’equip educatiu ha estat molt enriquidor i m’ha permès ampliar els meus coneixements.
En un començament, la meva intervenció en aquest projecte del pràcticum II, estava centrada en el treball amb les famílies del Centre, més concretament havia de desenvolupar tasques de dinamització familiar al grup de pares del divendres i tasques d’assessorament i orientació a l’equip educatiu del centre per tal de donar suport i estratègies d’intervenció respecte a aquestes famílies.
A finals d’octubre però, vaig haver de reformular la demanda degut a l’afluència tant minsa per part de les famílies. Després de donar-li voltes vam fer una petita modificació del meu projecte.
L'assessorament psicopedagògic a l'equip educatiu seria el mateix, però respecte al treball de dinamització familiar, m’hauria de centrar amb les famílies d’usuaris del grup de grans i gegants que participaven de les activitats proposades (si venien clar!).
La meva tasca ha tingut dues parts: una serà l’observació dels usuaris i de les seves famílies, i l’altra l’elaboració d’un document amb propostes d'intervenció i propostes metodològica per a l’equip educatiu del centre per tal d’orientar i facilitar el treball amb cada una d'aquestes famílies.
A partir d’aquesta reformulació vaig ser conscient que, sobretot en un centre obert, poden sorgir canvis inesperats que cal resoldre amb rapidesa i saber-s’hi adaptar, no hi ha més solució!. Per això és tant important fer una reflexió del que està passant, analitzar-la i reformular la demanda si és necessari. En el meu cas ha estat així i crec que fins i tot el meu projecte ha esdevingut més interessant.
Veig però, que he necessitat més temps del que em pensava d’observació i cerca d’informació (no tant d’organització de centre sinó dels usuaris que hi estan atesos i les seves famílies).
El director del centre, que ha estat el meu tutor de pràctiques (és educador social), és qui desenvolupa les tasques de psicopedagog en el centre, degut al tipus de servei que s’hi ofereix. D’altra banda dir que en moltes ocasions també les dues educadores socials porten a terme moltes d’aquestes tasques psicopedagògiques per manca d’un psicòleg i/o psicopedagog a conseqüència d’una manca de perfils definits pel comitè d'experts de la Generalitat de Catalunya i només són contemplades altres figures professionals de suport (psicòlegs, psicopedagogs,...) depenent del tipus de projecte i de centre.
Durant tot el procés de les meves pràctiques he anat fent palesa la necessitat que els professionals del Centres Oberts reclamen des de fa molt de temps. És en aquí on hi veig molt clara la necessitat del treball psicopedagògic en un centre obert.
Les educadores socials porten a terme activitats molt encertades per treballar aspectes relacionats amb les responsabilitats parentals, les treballen molt bé i amb cura, però tota la gran informació complementària que se’n pot extreure de cada cas, de vegades poden quedar allà mateix, en aquella mateixa sala on se’n parla.
El psicopedagog recolliria la informació que juntament amb els informes que disposa de Serveis Socials, l’observació del nen i la entrevista amb els pares, podria fer un seguiment més acurat i una avaluació posterior de cada cas. Les estratègies d’intervenció així com les propostes metodològiques que proposaria, sempre de forma col·laborativa amb l’equip educatiu, afavoriria la tasca educativa dels professionals del centre així com el desenvolupament tant personal com social del nen.
